L'exposició presenta una selecció de joguines que es podrien trobar en una casa modernista.
A finals del segle XIX, gràcies al progrés econòmic impulsat per la industrialització, la burgesia terrassenca es consolidarà i, en les primeres dècades del segle XX, viurà un moment d'esplendor.
Aquesta burgesia industrial fomentarà la cultura en totes les seves vessants, identificant-se plenament amb el moviment modernista.
Els infants nascuts al si d'aquestes famílies benestants creixeran envoltats de joguines molt diverses i divertides.
La indústria de la joguina comença, principalment, a Alemanya a mitjan segle XIX. També França serà una important productora de joguines. A finals d'aquest mateix segle podem començar a trobar-ne exemples a Catalunya amb una producció més artesanal i a petita escala.
Durant els inicis del segle XX, conviuran les joguines tradicionals, fetes a mà, amb la fabricació de joguines en sèrie. L'època d'or de les fàbriques de joguines va ser des de l'any 1910 fins a la guerra civil.
Les joguines durant aquell moment estaven molt lligades als rols de gènere.
Per a les nenes, eren joguines que evocaven el rol de mare i cuidadora, com les nines, les casetes, les firetes i cuinetes; i per als nens, vehicles en miniatura, jocs a l'aire lliure, com tricicles, cèrcols o pilotes, i jocs bèl·lics, entre d'altres.
En definitiva, el joc i les joguines sovint són un reflex de la societat de cada època: de l'economia, de la tecnologia i, principalment, de la capacitat d'imaginar i jugar dels infants.
La necessitat de jugar és intrínseca a l'ésser humà. El joc és un aprenentatge per a la vida. Jugant ens divertim però, sobretot, aprenem a relacionar-nos amb l'entorn i a socialitzar. El joc serveix per adquirir destreses i habilitats, i també per desenvolupar l'enginy. Amb el joc, deixem anar les pulsions i aprenem a resoldre conflictes. (text extret de Museu de Terrassa)
Per saber-ne més:
L'exhició posa de manifest com, sovint, les joguines s'obtenien de la reutilització de materials que els adults ja no feien servir: dels jocs de cartes velles se'n feien els patacons, d'una roda de carretó espatllat en sortia una bona rutlla, un taló de sabata gastat es transformava en un objecte de llançament i del coll d'ampolles de gasosa se'n treien bales.
La necessitat de jugar és intrínseca a l'ésser humà. El joc és un aprenentatge per a la vida. Jugant ens divertim però, sobretot, aprenem a relacionar-nos amb l'entorn i a socialitzar. El joc serveix per adquirir destreses i habilitats, i també per a desenvolupar l'enginy. Amb el joc, deixem anar les pulsions i aprenem a resoldre conflictes.
Si voleu més informació dels objectes exposats:
https://www.terrassa.cat/documents/12006/66850897/objectes.pdf/05c8ec07-d39a-4086-b307-dd13ea41d342
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada